"Guarda`m el secret" i "poemes de la nina libèlul·la" a Barcelona i Canet.

O el que és el mateix, Xelo Llopis i Miquel Català presentaran els seus poemaris (12 i 13 de juliol)i hi haurà a més un recital de poesia. Cita imprescindible pels amants de la bona poesia d`aquelles comarques. Ací teniu l´enllaç amb tota la informació.

Gris de sempre/ Joan Valls.

GRIS DE SEMPRE



¿QUÈ traurem de la vida, què traurem
sinó una flama breu i mig somorta,
una pregunta incontestada i morta
que s'esllavissa al buit? Res no sabem

del que hi ha a la procel·losa fita
de l'incert que ens fustiga la temença,
la perdurança de la boira immensa,
grisalla que intueix llum infinita.

D'horabaixa la fe encontra impotent
la tendresa del cèlic pensament,
somni d'esperançada bonhomia.

Em dol tanta foscor, tanta eixutesa,
malgrat l'escampadissa de bellesa
que ens ofrena la còsmica harmonia


JOAN VALLS


Sempre m´ha agradat este poema de l`alcoià Joan Valls, la contradicció entre la bellesa puntual que ens envolta i la tristor infinita que significa (per a molts) el fet d`existir.

Després d´una dècada (poema).

Després d`una dècada sense veure`s
van coincidir a una exposició
sobre els orígens de l´impressionisme.
En un instant de la vesprada
van quedar-se mirant alhora
un quadre de Monet.

En menys d`un segon
van percebre la presència
de l`altre al costat.
Una subtil intuïció
els va fer dissimular
i manera paral•lela
dirigiren les seues mirades
cap a quadres confontats.

Passats uns minuts,
mentre es dirigien
amb les seues parelles
cap a plantes diferents,
a tots dos els va sorgir
el mateix pensament:
s`estimaven encara.

J.G

I si tornem?

El meu amor Sputnik/Murakami

Cada vegada m`agrada més llegir a este escriptor japonés. La solitud de nou és el tema fonamental. Tres personatges se senten absolutament solitàries, en el seu món particular, enmig de milions de persones. El protagonista, un jove mestre de primària està enamorat de manera platònica, de Sumire, una jove aprenent d`escriptora, dinàmica i imaginativa. Ella veu en ell l`amic inconcidional, però no un amor de parella. Rememorant els silencis japonesos, ell no li dirà mai res, però romandrà sempre al seu costat, escoltant-la i atenent-la.

El destí vol que Sumire s`enamore de Miu, una dona major que ella però que tampoc no pot tornar-li l`amor en igualtat de condicions.

L`acció es trasllada a una illa grega, Sumire es perd sobtadament i el seu enamorat va a buscar-la. Descripcions oníriques i móns paral·lels; què fer quan sentim que el món no és el nostre lloc, o millor dit, no té lloc per a nosaltres?, almenys este món.Els personatges busquen una realitat impossible, encara que es dessitge, per això miren més enllà d`allò que els altres veiem.

Altament recomanable per aquells qui s`han llegit Tòkio Blues (la seua novel·la més coneguda) i els va agradar i per a tots qui vullguen explorar el formidable món de Murakami

CANÇÓ/LLUMS EN LA FOSCOR

Hi ha èpoques que no són bones, el tòpic diu que les persones que vertaderament t´estimen són les que estan en els moments més foscos, en esta ocasió el tòpic no pot ser més encertat. Esta lletra tracta sobre açò, sempre podem eixir de qualsevol situació, la que siga. Reviscolar dóna una sensació de plaer inexplicable.
Qui s´anime a cantar-la, endavant!

Llums en la foscor

Ara que sembla que tot ha passat

i que la boira ha escampat

i que s´han dut el pitjor de mi

vull caminar endavant.

 

He transitat entre plaques de gel,

i he dormit a l´infern,

m´he perdut entre plutges de paper,

vaig ser el que no vull ser.

 

Potser hi ha un camí per mi

amagat al fons

potser he d´obrir els ulls

per trobar-me amb tu

potser

potser

 

M´empassat tants consells que no volia,

he brindat amb el Sol,

tan segurs amb què mai arribaria,

no vull el vostre consol.

 

Ara respire la tranquil·litat,

veig llums en la foscor,

he canviat la rancúnia per calor,

per fi només seré jo.

 

 

Potser hi ha un cami per mí,

amagat al fons

potser he d´obrir els ulls ,

per trobar-me amb tu,

potser

potser

 

Tres passes pel misteri/Agustin Fernández Paz

Com he comentat a algun post anerior, el concepte de "literatura juvenil" és força desafortunat ja que fa que moltes persones no s´acosten als llibres que s´agrupen baix esta etiqueta i perden així l´oportunitat de llegir llibres que en molts casos són francament excel·lents.

"Tres passes pel misteri" és el conjunt de tres històries que tenen com a unió Galícia i elemements misteriosos.

-La primera història ens situa en un museu i els problemes que troba un arqueòleg amb la seua troballa. Persotatges estranys i objectes que canvien.
-La segona ens situa a Navarra durant el camí de Santiago, una història que sembla una d`eixes lleteges urbanes que tant agraden d`explicar i d´escoltar. Una dona escolta una història que després veu publicada al diari amb la persona que ho explica com a víctima...
-L´última història ens parla de les ferides encara no tancades de la Guerra Civil, un far al qual els esperits no poden descansar i una tendra història d`amor que esdevé impossible pel passat polític que no s´acaba de superar.

Pregunta a mi mateix: he tornat?