dissabte, 22 de febrer de 2014

Ella trobava a faltar


Ella trobava a faltar
els temps en què ho era tot per ell,
aquells breus instants
on el món es reduïa
a aquelles caminades pel passeig.

Ara la llibertat és una paraula
d‘arrels amargues
i significat incert,
un diumenge etern de tardor
disfressat d’impulsiva joventut.
Del poemari "Amagatalls"" Germania 2013


4 comentaris:

  1. els teus versos freguen els sentiments, de vegades pense que ets un poc bruixot

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) :) Una abraçada Xelo! (sense cap conjur de bruixot hehe)

      Elimina
  2. Són bonics els records, malgrat saber que són moments que no tornarem viure...La llibertat sovint ho compensa!
    Bon vespre Jordi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser els records són la prova d´haver viscut. Una abraçada i bona vesprada M. Roser

      Elimina

Passava per ací...

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...