aigua estancada, fulles quietes,
resignades a la seua solitud.
Allà parlarem del que mai serem, de temps passats,
més amables i plaents.
Pensaré a donar-te una carta que mai no llegiràs,
Mentre tu observes les inscripcions que hi ha a un vell roure,
tot imaginant-te els seus autors
mirant-se als ulls i proferint promeses que ja hauran oblidat.
La vesprada passarà i el canvi de llum farà que mires
dissimuladament el teu rellotge convertit en enemic.
JORDI GUEROLA. AMAGATALLS. EDITORIAL GERMANIA 2013
Parles d'unes trobades molt somniades.
ResponEliminaSempre m´ha cridat l`atenció poder tornar al mateix lloc i amb la mateixa persona però l´indret ha canviat de manera simultània a les persones. Un beset.
EliminaEl pas del temps ... enemic implacable!
ResponEliminaAbsolutament, Mariola, ni falla ni perdona. Un beset!
EliminaQuan repeteixes la trobada, el lloc gairebé sempre et decep...Perquè idealitzem els records!
ResponEliminaPetonets.