divendres, 23 d’agost del 2013

Poemeta/Ara que em sent fort



Ara que em sent fort
i el meu cor badat
s´ha acostumat a caminar
entre solcs i bassals,
és el moment d`aturar-me
i gaudir de l`ombra
d`un vell roure,
mentre el vol de les oronetes,
angulós i trepidant,
em distrau del lent
pas de les hores.

Jordi Guerola

5 comentaris:

  1. No tot han de ser entrebancs a la vida, tot i que de vegades ja són com un costum...Per això, de tant en tant, val la pena aturar el pas, per gaudir d'un petit moment de felicitat. T'imagino assegut a l'ombra del roure vell, mentre escoltes els xiscles de les orenetes, que voleien pels voltants...Només et falta un canti d'aigua fresca!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això mateix, M Roser, després de la tempesta, para i relefxionar sobre on anirem.Petonets.

      Elimina
  2. Cal ser valent per poder gaudir amb el cor badat

    ResponElimina
  3. poema declaració d'intencions....reflexionar un xic, aturar-se sempre és bo!

    ResponElimina

Passava per ací...

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...