dilluns, 22 de juliol del 2013
Som
Recorde el comentari que sobre aquest poema meu va fer Helena Bonals al seu bloc una cosa molt gran en una de molt petita
Som tan xicotets que necessitem estima,
tan fràgils que no podem estar sols.
Fins i tot hem d’explicar els somnis
per a què ens diguen que no són certs.
Som tan dèbils que patim per no fer patir,
tan mínims que busquem respostes en els altres,
tan minúsculs que ens importen les paraules alienes.
Tan temorencs que preguem cada nit per a què de matí
torne a eixir el Sol.
GUEROLA, Jordi
COMENTARI D`HELENA BONALS
Com algú deia de Shakespeare, aquest poema ens revela a nosaltres mateixos. De la primera estrofa de quatre versos, a la mena d'epigrama del final. M'arriben especialment els versos següents: "Som tan xicotets que necessitem estima" (hi ha qui diu que que t'estimin només afecta la teva vanitat), "Som tan dèbils que patim per no fer patir" (sol passar, això), "Tan minúsculs que ens importen les paraules alienes" (la recerca d'aprovació clàssica d'un manual d'autoajuda). El final ve a reflectir com d'inútilment patim les persones, perquè facis el que facis, el sol sortirà exactament igual, almenys en vida teva.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
certament som fràgils, encara que per fora ens cobrim amb una cuirassa
ResponEliminaSí Xelo, xicotets i fràgils
EliminaTant de bo totes les persones fossin fràgils ... l'empatia seria molt més gran.
ResponEliminaBonic poema que et despulla, per dins.
Abraçada!
Sí Mariola., si ens mostràrem tal com som seria més fàcil.
ResponEliminaAbraçada
Som dèbils en vida i forts en la mort.
ResponEliminaEnric, sí, la cuirassa que ens posem cada vegada és més gran.
ResponEliminaEm colpeix aquest poema encara ara, pateixo molt per no fer patir.
ResponEliminaGràcies!
Gràcies a tu, Helena
EliminaM'hi veig reflectida, xicoteta com sóc. M'agrada molt aquest poema, el vaig conèixer gràcies al blog de l'Helena i m'agrada de retrobar-lo.
ResponEliminaMoltes gràcies Sílvia, en realitat tots som xicotets d`alguna manera. Una abraçada!
EliminaAlguns (i algunes) som així de fràgils, certament.
ResponEliminaSí novesflors, diria que la majoria.
ResponEliminaSempre ens agrada veure'ns així de fràgils, però molts, per por o vergonya van fent-se el dur per la vida, però tots ho som de fràgils, només cal aguantar-nos la mirada una estona.
ResponEliminaGràcies per unir-te al meu lloc i t'encoratjo a que li facis un cop d'ull al bloc de les finestres que compartim la dona i jo, més ella que no pas jo, estic segur que t'agradarà. Enfilant finestres