divendres, 29 d’abril del 2011

EL DESORDEN DE TU NOMBRE/Juan José Millás



Com ja he dit en algun post anterior, m´agrada molt l´estil de Millás i de tant sentir-lo a la ràdio és com si quan llisc les seues obres me les estiguera llegint ell mateix.
Esta novel·la en concret fa pensar que sense amor ple no es pot viure. La pregunta seria, què és l´amor ple?. El protagonista, Julio, posseeix l´èxit professional i una bona vida, però no aconseguix gaudir de l´amor exactament tal i com ell imagina, això li fa ser una persona insatisfeta que li impedeix viure la vida d´una manera mínimament feliç.
Julio va dos dies per setmana al psicoanalista, no ha superat la mort de l´amor de la seua vida, Teresa. Cada dia, després de la visita, es troba en un parc pròxim a Laura, dona de vida insatisfeta que li fa recordar allò que va viure amb Teresa feia anys.
Aplega un punt on la novel·la arriba a moments delirants amb situacions i coincidències divertides i difícilment imaginables.
Al cap i a la fi, es tracta de personatges buscant un amor que imaginen però que no saben com materialitzar.

Como ya he dicho en algún post anterior, me gusta mucho el estilo de Millás y de tanto escucharlo en la radio es como si cuando leo sus obras me las estuviera leyendo él mismo.
Esta novela en concreto hace pensar que sin amor pleno no se puede vivir. La pregunta sería, qué es el amor pleno?. El protagonista, Julio, goza de éxito profesional y una buena vida, pero no consigue disfrutar del amor exactamente como él imagina, cosa que le hace ser una persona insatisfecha y le impide vivir la vida de una manera mínimamente feliz.
Julio acude dos días por semana al psicoanalista, no ha superado la muerte del amor, de su vida, Teresa. Cada día, después de la visita, se encuentra en un parque cercano a Laura, mujer de vida insatisfecha que le hace recordar lo que vivió con Teresa hacía años.
Hay un punto donde la novela llega a momentos delirantes con situaciones y coincidencias divertidas y difícilmente imaginables.
Al fin y al cabo, se trata de personajes buscando un amor que imaginan pero que no saben cómo materializar.

17 comentaris:

  1. Me gustó la historia de la que habla.. No leí nada de él, es cuestión de leer está novela, que me parece muy interesante!


    Un abrazo!

    ResponElimina
  2. Nunca he leido nada de Juan José Millás. ¿Cuál es, a tu juicio, la mejor novela con la que empezar a leerlo?

    ResponElimina
  3. María, tiene un estilo bastante definido y si te gusta una, casi seguro que te gustarán todas, pero "dos mujeres en Praga" o "La soledad era esto" son dos de sus obras más significativas, creo que te pueden gustar.

    ResponElimina
  4. Solo he leido Laura y Julio, pero me gusto mucho, a ver si repito con el autor

    ResponElimina
  5. D’ell solament he llegit “dos mujeres en Praga”, un llibre que al principi em va semblar que no m’agradaria però del qual al final vaig quedar molt content.

    En aquest que ens presentes, sembla que igual que en l’altre, costarà distingir entre ficció i realitat.

    ResponElimina
  6. A mí también me gusta mucho Juan José Milás, La soledad era esto, como dices, o la misma que reseñas son un buen punto de partida. A mí las que más me gustan son, además de las anteriores, Visión del ahogado, y Tonto, muerto, bastardo e invisible. Las columnas y los cuentos son también deliciosos, aunque dicen -yo no la he leído- que la última novelita- (no recuerdo el nombre, no es El mundo- es un poco repetitiva. Hace ya algunos años leía en 4º ESO Papel mojado, que también está bastante bien. De Millás me gusta esa capacidad suya para descubrirnops lo inquietante que es la normalidad. Un beso!!

    ResponElimina
  7. "Al fin y al cabo, se trata de personajes buscando un amor que imaginan pero que no saben cómo materializar."

    ¿Estará hablando de mí?
    Ay, ay, hoy tengo un día muy egocéntrico. Mis perdones.

    Me abrazo, ja. Y te abrazo.

    ResponElimina
  8. A mí también me gusta mucho el estilo de Millás, pero éste aún no lo he leído. Me lo anoto.

    bsos!

    ResponElimina
  9. A mí también me encanta la prosa de Millás, y la verdad no sé aún que disfruto más si sus novelas o sus columnas periodísticas que son todo un género dentro de la literatura.

    Saludos.

    ResponElimina
  10. Jo sempre el llegeixo a la premsa. I m'agrada el seu estil. >Gràcies per la recomanació Estonetes i bon vespre!

    ResponElimina
  11. M'interessa!

    Possiblement perquè tinc la sensació que cada relació fallida suposa menys il·lusió en la posterior, o com a mínim, no poder tornar a sentir amb la mateixa intensitat.

    Salut i una abraçada!
    No deixes mai de recomanar-nos llibres.


    Miss Yuste.

    ResponElimina
  12. ¿El amor se materializa o sólo se hace? :)


    ¡Petonets, encanto!

    ResponElimina
  13. El amor comienza por uno mismo, sino es así malamente podremos dar o tener amor plenamente...

    besos

    ResponElimina
  14. ¡Ay ese amor tan de cuento! Tan increible, magico y que te haga temblar, ¿quien dice que existe?

    ResponElimina
  15. Todo lo que he leído de Millás me ha gustado. Tengo pendiente la última "Lo que sé de los hombrecillos"
    Un autor que no me canso de leer.
    Un abrazo

    ResponElimina
  16. Només he llegit un llibre de Millás i me va agradar. M'ha interessat molt la ressenya que has fet d'aquesta novel·la. Me l'apunt! :)

    Una abraçada!

    ResponElimina

Passava per ací...

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...