diumenge, 6 de febrer del 2011

La solitud quotidiana/La soledad cotidiana (I)

Photography Graphics, Tumblr Photography


Treballe prou lluny d´on visc i cada dia des de fa ja tretze anys, durant el trajecte, contemple escenes de solitud quotidianes, quasi imperceptibles que se´m queden a la ment. Aniré de tant en tant explicant algunes.

Tots el dies, abans d´accedir a l´autovia, passe per una carretera local molt transitada a eixes hores del matí. Al bell mig d´eixa carretera hi ha una gasolinera gran, totalment equipada i remodelada. Allí cada matí està el seu treballador, quiet i ferm mirant com la llarga filera de cotxes passa pel seu davant i ningú no es para a repostar ( pel que costa després que algú deixe passar per reincorporar-se a la carretera). Alguna vegada he parat i l´home és ben atent i dispost, però quasi mai para ningú. La imatge d´este home cada matí sol entre tant de trànsit, veient com amb cada cotxe se li escapa un trosset d´esperança em produeix cada matí una sensació de solitud indescriptible.

Trabajo bastante lejos de donde vivo y cada día desde hace ya trece años, durante el trayecto, contemplo escenas de soledad cotidianas, casi imperceptibles que se me quedan en la mente. Iré de vez en cuando explicando algunas.

Todos los días, antes de acceder a la autovía, paso por una carretera local muy transitada a esas horas de la mañana. En medio de esa carretera hay una gasolinera grande, totalmente equipada y remodelada. Allí cada mañana está su trabajador, quieto y firme mirando como la larga hilera de coches pasa por delante y nadie se para a repostar (por lo que cuesta después de que alguien deje pasar por reincorporarse a la carretera). Alguna vez he parado y el hombre es bien atento y dispuesto, pero casi nunca para nadie. La imagen de este hombre cada mañana solo entre tanto tráfico, viendo como con cada coche se le escapa un trocito de esperanza me produce cada mañana una sensación de soledad indescriptible

16 comentaris:

  1. A la pel•lícula “el petit Tate”, de Jodie Foster , en la qual explica part de la seva pròpia infància de nena superdotada, hi ha una escena en que està mirant el quadre “els lliris” de Van Gogh i una professora li pregunta: Perquè creus que el pintor va pintar un sol lliri de color blanc i el petit contesta “perquè se sentia sol”.

    En llegir el teu post i visualitzar el gasoliner, m’ha recordat aquell lliri blanc sol enmig de la resta de lliris d’un altre color.

    ResponElimina
  2. esta asturiana sin esperar ser molestia se queda de tu seguidora por tu buen saber en letras, un besin

    ResponElimina
  3. Te leí hoy más temprano, pero tenía aún sueño pegado a la piel y algo de domingo.
    Pasaron las horas, fui a visitar a mi hermana que espera un bebé para junio, me rodeé de amory buena energía. Ya de regreso a casa observé por la ventanilla del auto a una pareja de ancianos sentados a la sombra de un árbol en la puerta de su casa y recordé este post.
    Se puede estar solo también acompañado.

    Un abrazo!

    ResponElimina
  4. Sabes, yo que suelo ir sola a todas partes, me fijo en la gente y sobre todos en sus ojos... y hay mas soledad de la que creemos.

    Ya no digamos el anciano, que siempre y a la misma hora esta el mismo banco del parque...

    Besos

    ResponElimina
  5. pero a cambio lo hizo protagonista de un gran texto

    un saludo

    ResponElimina
  6. Delicadesa exquisida tenir sensibilitat per les innombrables solituds alienes.

    ResponElimina
  7. Un plaer llegir-te. La recomanació del post anterior, me l'apunte també.
    M'agradaria saber com localitzarte al face, Jo estic com a Joaana Navarro Franco. T'ho havia preguntat al teler, però si no fas segument per mail igual no te n'assabentes, per això, t'ho torne a preguntar ací. Si em demanes com amiga dis-me qui ets, si us plau.

    ResponElimina
  8. L'altre dia vaig fer una ressenya d'un llibre de contes. Aquest text teu ho podria ser. M'he quedat amb ganes de llegir-ne més. M'ha agradat!

    ResponElimina
  9. Hola amigo, la soledad siempre acompaña a la soledad...bellas letras, pasa buen martes, gracias, besos en soledad...compartida..

    ResponElimina
  10. passava per ací... catapultat des d'un enllaç del facebook (ho he de reconèixer), però he de dir que m'ha agradat molt el que he llegit (no només aquest primer post on t'he conegut)

    es curiós com, avui en dia, pero mor de les presses, no ens aturem a veure la gent del nostre entorn més quotidià, i segurament aquell home "solitari" de la benzinera es l'únic que se n'adona i per aixó tracta de relaxar a qui té cinc minuts per visitar-lo

    m'han agradat molt tambè les ressenyes que fas de llibres, hi aniré fent una ullada per aquí de tant en tant

    ResponElimina
  11. Això hem fa pensar que algun cop pot ser que algú en l’anonimat hagi pogut escriure alguna cosa sobre jo, con li a passat al senyor del que parles al post.

    Salut.

    ResponElimina
  12. Potser aquest home es distreu amb els seus pensaments, potser no se sent sol...molta sensibilitat en l'observació d'aquestes solituds !

    ResponElimina
  13. Percibir la soledad ajena es doloroso. He tenido esa sensación demasiadas veces, sin embargo recuerdo concretamente a un hombre cenando sólo en un restaurante. Me pareció que estaba envuelto en una atmósfera de desesperanza. Quién sabe, a lo mejor estaba experimentando un momento de lo más zen, pero no se me olvida su imagen.

    ResponElimina
  14. Y es que yo veo diferencia entre soledad o estar solo.

    ResponElimina
  15. Situaciones paralelas en la vida diaria, querer ser feliz y ver como las oportunidades pasan de largo, necesitar un beso o un abrazo y no tener a nadie cerca para que nos lo de, hambre, sed y ver lo que nos la quitaría pasar de largo ufffffffffffffffff. Un besazo, orgulloso debe sentirse el gasolinero.

    ResponElimina
  16. Leyendo tu post y los comentarios que te dejaron, se me vienen a la cabeza muchas imágenes que tenía guardadas.
    Tengo una pareja de ancianos conocida que, todas las tardes, se sientan en el patio a jugar a las cartas en silencio. Y es como dice Emilia, a veces estás acompañado pero en soledad.

    Muy buen post!
    Un abrazo

    ResponElimina

Passava per ací...

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...