dimecres, 16 de febrer del 2011

EL LECTOR/ Bernhard Schlink



M´agraden les novel·les que plantegen dilemes, sembla fàcil dir què faríem en eixa situació en concret però quan ens ocorre realment no és tan senzill.

Això és el que ens trobem a "El lector", el llibre està dividit en dues parts, una descriptiva i una altra reflexiva. Michael és un jove qui per circumstàncies de salut coneix una dona més major amb qui estableix una relació clandestina. La dona és distant i misteriosa i gaudeix quan Michael li llegeix llibres sobre filosofia, política o relacions humanes. Esta història estava destinada a ser fugaç però marcarà per a sempre la vida de Michael. Ella (Hanna) desapareix.

Anys després, quan Michael és un jove estudiant de dret, acudeix a un judici que es fa contra vàries dones acusades de col·laborar amb les SS nazis i de ser culpables de la mort d´un grup de jueus. Durant la celebració del judici Michel s´adona del fet que Hanna és analfabeta, el seu orgull li fa no voler dir-ho al tribunal i per diferetns motius, este fet encara que no l´absoldria li llevaria uns quants anys de presidi.

En este moment el protagonista es planteja si ha d´intervindre o no. Com una persona a qui tant ha estimat pot haver participat en un fet tan repugnant?. Quin ha de ser el seu paper?

Una història realment interessant que es llig amb facilitat i ambs girs d`argument sorprenents.

Fa poc de temps que es fa ver una pel·lícula,la voré pròximament (primer sempre el llibre), pose el trailer en anglés.

Me gustan las novelas que plantean dilemas, parece fácil decir qué haríamos en esa situación en concreto pero cuando nos ocurre realmente no es tan sencillo.

Esto es lo que nos encontramos en "El lector", el libro está dividido en dos partes, una descriptiva y otra reflexiva. Michael es un joven que por circunstancias de salud conoce una mujer más mayor con quien establece una relación clandestina. La mujer es distante y misteriosa y disfruta cuando Michael le lee libros sobre filosofía, política o relaciones humanas. Esta historia estaba destinada a ser fugaz pero marcará para siempre la vida de Michael. Ella (Hanna) desaparece.

Años después, cuando Michael es un joven estudiante de derecho, acude a un juicio que se hace contra varias mujeres acusadas de colaborar con las SS nazis y de ser culpables de la muerte de un grupo de judíos. Durante la celebración del juicio Michel se da cuenta de que Hanna es analfabeta, su orgullo le hace no querer decirlo al tribunal y por diferetns motivos, este hecho aunque no lo absolvió le quitaría unos cuantos años de presidio.

En este momento el protagonista se plantea si debe intervenir o no. Cómo una persona a quien tanto ha amado puede haber participado en un hecho tan repugnante?. ¿Cuál debe ser su papel?

Una historia realmente interesante que se lee con facilidad y con giros de argumento sorprendentes.

Hace poco tiempo que se hizo una película, la veré próximamente (primero siempre el libro), pongo el trailer en inglés.


14 comentaris:

  1. Leo: "primero siempre el libro."
    Pienso: Uh, vi la película, jajajaj.
    Rememoro: hace menos de una hora que llegué de una mesa de examen donde - para variar - los alumnos no han estudiado.
    Reflexiono: ¿me habré contagiado de ellos al activar mi mente la frase prohibida para un docente de Letras?
    Concluyo: Tengo calor y sindrome sincericida. Ergo: no leí el libro, pero la película me gustó... capaz que zafo si el profesor me pregunta!!

    Un abrazo enredado.

    ResponElimina
  2. Pues a mí me gustó casi tanto el libro como después la película: lloré mucho al final porque la interpretación de Kate Winslet es digna del Oscar. Un buen libro.

    ResponElimina
  3. Primer vaig veure la pel.lícula que em va agradar molt. I per això vaig tenir interès pel llibre que em va encantar. No és normal que això passi però és una història que em va arribar especialment. Bona ressenya!

    ResponElimina
  4. Pues yo ni leí libro ni vi película, pero, por lo que cuentas, tiene muy buena pinta. Yo también prefiero leer primero el libro; quiero ser yo la primera en ponerle caras a los personajes...Besos.

    ResponElimina
  5. Es casi una ley natural: el libro primero, siempre.

    :) Un abrazo

    ResponElimina
  6. El libro lo leí el año pasado, o el otro, vaya ya no lo recuerdo con claridad, pero da igual esta reseñado en el blog y se puede comprobar, me gusto mucho y suscribo tus palabras, es muy fácil sin estar en una situación decir lo que hariamos posiblemente si se nos presentara no actuariamos igual. La pelicula todavia la tengo pendiente de ver y la verdad no se cuando caerá, pero algun día, apenas tengo tiempo para ver pelis

    ResponElimina
  7. Sembla una bona elecció. En a mi també m’agraden aquest tipus de novel•la.

    A “Los Justos” d’Albert Camus, es relata el debat moral dins un grup terrorista a l’època dels Zars a l’antiga URSS que es proposen fer esclatar una bomba al pas del carruatge on van els sobirans.

    Tota la novel•la gira en torn de la ideologia dels terroristes i del sistema polític imperant i dels anhels i les il•lusions dels uns i dels altres.

    Arribat el moment de l’atemptat i en el moment de córrer cap al carruatge per llençar-hi la bomba, el que la porta veu com per la finestra treu el nas un nen petit.

    Ell pensa, amb la bomba encesa i encara a la mà, però si els nens no hi havien d’anar avui en el carruatge! No estava previst!

    La resta del llibre es centra en la discussió que en el si del grup terrorista tenen els partidaris d’haver continuat amb l’acció malgrat tot (els implacables) i el que no (els idealistes), cadascú amb els seus arguments.

    ResponElimina
  8. A mí es que los temas de nazis y el holocausto me tienen un poco fastidiada, pero igual sé que ese libro es bastante bueno (mira que no he hecho trampa todavía viendo la película primero, jajaja).

    ¿Que yo soy toda corazón? En ese caso es usted todo luz, porque es un sol :)

    ¡Miles de millones de petonets!

    ResponElimina
  9. Menudo dilema, trágica decisión, no he leído ni visto la película... Me imagino que callaran los dos...

    Un saludo

    ResponElimina
  10. Esta peli fue nominada a un monton de oscars, y la historia tiene pinta de ser muy buena. Como no, el dilema entre lo que es moral y lo que no, lo que se quiere hacer y lo que se puede o debe hacer...

    ResponElimina
  11. Es curioso. En relación al miedo, subí otro fragmento de una entrevista precisamente que le hicieron a Isaac Rosa. Al leer tu comentario lo he recordado. No sé si la leerías en el momento de publicar el post, pero por si te interesa el tema te dejo el enlace a esa entrada.

    http://viscerastiempo.blogspot.com/search/label/Isaac%20Rosa

    Muchas gracias por tus comentarios, entran cuatro gatos por el blog y siempre se agradece encontrarse "caras" familiares.

    Besos :)

    ResponElimina
  12. La pel·lícula em va encantar en el seu moment, sobretot perquè sent predilecció per Kate Winslet que em sembla una actriu de les que queden més aviat, poquíssimes.

    Aquest va ser un dels llibres que vaig anotar-me un dia per a llegir però que sense pretendre-ho, vaig oblidar. Estic acabant-ne un ara, lleuger, i després tinc previst llegir L'Últim vol, de Ken Follet. Si l'has llegit, agrairia una entrada sobre ell per veure què tal.

    Salut,
    Effy.

    ResponElimina
  13. No he vist la pel·lícula però si vaig llegir la novel·la fa un temps. És interessant, cert, en molts aspectes però no me va convèncer. Per la situació que viuen els personatges els vaig trobar freds. Potser és que l'autor és fred quan descriu. El cert és que no ho sé perquè no he llegit cap llibre més seu, a banda d'aquest. El film el tenc pendent i amb ganes de veure'l, malgrat tot :)

    ResponElimina
  14. Ves per on ahir la van passar per tv3 la pel-lícula, em va agradar molt!

    ResponElimina

Passava per ací...

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...