dilluns, 13 de desembre del 2010

TIMBUKTÚ/Paul Auster




Diverses persones que sabien que estava llegint este llibre m´havien dit que no era del millor d`Auster. Si un llibre no m`agrada el que faig és deixar-lo estar, així que si estic escribint este post significa que m`ha agradat, únicament és diferent als altres llibres d`Auster encara que la qüestió social és constant.

El protagonista és Mr Bones un gos, fidel company de Willy un poeta gairebé indigent que viatja a Baltimore a entregar els seus escrits a una mestra que va tindre de xicotet i que va valorar el seu talent. El motiu del viatge és que Willy està pròxim a morir, producte d`una vida plena d`excessos.

Mr Bones és un gos al que se li atorguen pensaments i ens explica els últims anys de la seua vida. El llibre té dues parts, la primera la seua vida amb Willy i les seues al.lucinacions, ja que pensava que era Santa Claus i tenia quelcom que oferir al món. Willy tractava a Mr Bones com a un ser intel.ligent i amb inquietuts i li havia aconsellat amb detall sobre què havia de fer quan ell deixara este món i marxara a Timbuktú (alguna cosa pareguda al cel).

En la segona part Mr Bones aplega a viure amb una família de classe mitjana-alta, amb totes les comoditats, una família estandaritzada. Té especial relació amb la dona de la casa qui el tracta d`una manera especial i li explica tot el que no s`atreveix a explicar al seu home.

Com explicàvem al principi, es tracta d`una novel·la social i diria que reflexiona sobre el concepte de felicitat, molt, molt relatiu. Willy, amb la seua pobresa, excentricitats i marginalitat és una persona "feliç", viu del que la vida va donant-li i de la seua imaginació, no vol pertànyer al sistema, no hi veu cap interés, en canvi la família en principi normal, sobretot la dona, està marcada per la rutina, els silencis i les promeses mai realitzades, així com un penediment constant de les decisions preses.




Varias personas que sabían que estaba leyendo este libro me habían dicho que no era de lo mejor de Auster. Si un libro no me gusta lo que hago es dejarlo estar, así que si estoy escribiendo este post significa que me ha gustado, únicamente es diferente a los demás libros de Auster aunque la cuestión social es constante.

El protagonista es Mr. Bones un perro, fiel compañero de Willy un poeta casi indigente que viaja a Baltimore a entregar sus escritos a una maestra que tuvo de pequeño y que valoró su talento. El motivo del viaje es que Willy está próximo a morir, producto de una vida llena de excesos.

Mr. Bones es un perro al que se le otorgan pensamientos y nos explica los últimos años de su vida. El libro tiene dos partes, la primera su vida con Willy y sus alucinaciones, ya que pensaba que era Santa Claus y tenía algo que ofrecer al mundo. Willy trataba a Mr. Bones como un ser inteligente y con inquietudes y le había aconsejado con detalle sobre qué debía hacer cuando él dejara este mundo y marchara a Timbuktú (algo parecido al cielo).

En la segunda parte Mr. Buenas reúne a vivir con una familia de clase media-alta, con todas las comodidades, una familia estandarizada. Tiene especial relación con la mujer de la casa quien lo trata de un modo especial y le cuenta todo lo que No se atreve a explicar al su hombre.

Como explicábamos al principio, se trata de una novela social y diría que reflexiona sobre el concepto de felicidad, muy, muy relativo. Willy, con su pobreza, excentricidades y marginalidad es una persona "feliz", vive de lo que la vida dándole y de su imaginación, no quiere pertenecer al sistema, no ve ningún interés, en cambio la familia en principio normal, sobretodo la mujer, está marcada por la rutina, les silencios y las promesas nunca realizadas, así como un arrepentimiento constante de las decisiones adoptadas.

13 comentaris:

  1. Crec que el tinc, diria que me'l van regalar (en català també) fa un temps. Però saps què? Que estic atipada de l'Auster. Penso estar un temps sense saber d'ell per a que m'entrin ganes de llegir-ne els seus llibres.
    Salutacions!

    ResponElimina
  2. El título me gusta.
    Suelo utilizar esa palabra de tanto en tanto, pero para dar una idea de lejanía más palpable, ja.

    "Nos vemos la semana que viene que no vivo en Timbuktu tampoco!!"
    Suele ser una de mis frases.

    Gracias por la reseña. No sé si el libro es bueno pero dan ganas de leerlo.

    Un abrazo soleado.

    :)

    ResponElimina
  3. A veces es mejor tener calidad que cantidad en nuestras vidas. Un beso

    ResponElimina
  4. Pues no lo conocía, así que me lo apunto. Auster me gusta mucho; mis novelas preferidas son La música del azar y La noche del oráculo. Un beso.

    ResponElimina
  5. Que sera mejor, vivir a tu manera o de una manera estandarizada... vivir o morir de desidia y aburrimiento.

    No me llevo bien con las normas, no molesto pero que me olviden es lo que mas deseo...

    Saludsos

    ResponElimina
  6. Aquest no l’he llegit.

    Està bé el nom del gos!

    Del que he llegit de la teva crònica m’ha interessat especialment el tema de la Felicitat. Estic fent un post sobre el tema i és interessant veure com de subtil i de personal és aquest concepte quant a la seva percepció.

    ResponElimina
  7. Aquest no l'he llegit. Me l'apunto per quan tingui ganes de l'Auster. M'estic pensant si em compro aquest que ha publicat ara.

    ResponElimina
  8. Me l'apunto per al 2011.

    Merci, Estonetes

    ResponElimina
  9. Tengo buenas experiencias con libros narrados desde la perspectiva "perruna". Una recomendación si me permites? The art of racing in the rain :)

    ResponElimina
  10. Fa cinc o sis anys vaig llegir Tombuctú. Les accions de Mr. Bones, el gos, se'm’antojan d'una immensa humanitat, tendre i noble davant l'adéu ensumat del seu company Willy, un vagabund com ell, com Bones.
    Abans i ara, quan, qui sigui, em pregunta sobre la iniciació a la lectura de les novel•les de Paul Auster, sempre els aconsello iniciar-se amb Tombuctú.
    Per cert, sense venir al cas, però ho explico, en la cadena tv, AXN, s'emet una sèrie, BONES. Aquesta sèrie sempre em porta el record de Tombuctú.

    ResponElimina
  11. Me va agradar molt aquesta història d'Auster. No és dels millors llibres que ha escrit però el vaig trobar molt tendre, original i emotiu. L'he regalat algun cop. Bona recomanació :)

    Bones Festes, Estonetes! ;)

    ResponElimina
  12. Es cuestión de toparme con este libro y leerlo. Me ha pasado que algunos libros de Paul Auster me han gustado y otros no. Es con el único escritor que me pasa esto. Por lo regular cuando me gusta un autor me gusta toda su obra.
    Seguiré tus consejos Jordi!!!

    Beso grande

    ResponElimina

Passava per ací...

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...