dimarts, 30 de març del 2010

Et vaig veure al cafè (ella i ell I)

Lletratura ha començat un projecte de creació literària,es tracta de relats breus, han de tindre 100 paraules i ha de començar per la frase "et vaig veure al cafè", després els relats seran repartits per cafès de Girona. Una bonica iniciativa. Ací va el meu.

Et vaig veure al cafè, tu llegies Murakami amb una fingida distància. De tant en tant miraves dissimuladament buscant un personatge que mai no entraria. Jo t`observava dues tauletes més enllà, sense parar atenció a la meua beguda refrescant ni al meu difús company.

T`havia vist dues setmanes abans, asseguda a la mateixa tauleta d`aquest cafè. Totalment aliena a allò que t`envoltava. Jo perdia el temps amb coses intrascendents, mentre tu, tan subtil, formaves part de l`indret.

Avui prenies un tallat, a xicotets glops. Després d`una estona vaig comprendre que a cada glop teu se m`anava un bocí de vida.


Lletratura ha ideado un proyecto de relatos cortos, tiene que comenzar por la frase "te vi en un café", ha de tener 100 palabras, el proyecto es colectivo y se repartirá por cafés de Girona. Ahí tenéis mi aportación.


Te vi en el café, tu leías a Murakami con un fingida distancia. De vez en cuando mirabas disimuladamente buscando a un personaje que no entraría nunca. Yo te observaba dos mesitas más allá, sin prestar atención a mi bebida refrescante ni a mi difuso compañero.

Te había visto dos semanas antes, sentada en la misma mesita de este café. Totalmente ajena a aquello que te rodeaba. Yo perdía el tiempo con cosas intranscendentes, mientras tú, tan sutil, formabas parte del lugar.

Hoy tomabas un cortado, a pequeños sorbos. Después de un rato entendí que con cada sorbo tuyo se me iba un pedazo de vida.

26 comentaris:

  1. El teu, amb la referència a Murakami i tot, és una perleta de relat.

    ResponElimina
  2. Adoré el relato. Y ese final... has creado una atmósfera encantadora.

    Un abrazo!

    ResponElimina
  3. Gracies per llegir-me i gracies per escriure tant bé.

    ResponElimina
  4. Boníssim relat. M'agrada! Com m'agrada el teu blog. Encantat d'haver-lo descobert.
    Una abraçada!! ;)

    ResponElimina
  5. M'encanta el final! quin descobriment!

    ResponElimina
  6. Jo, com el Joan, estic encantada d'haver arribat aquí, i el relat, sí que és una perla. Salut, amic!

    ResponElimina
  7. veig que aquests dies la blogosfera va plena de relats de cafès! són tan suggerents! el teu m'ha agradat molt! gràcies per visitar-me. El teu blog em sembla molt interessant!

    ResponElimina
  8. "Després d'una estona vaig comprendre que a cada glop teu se m`anava un bocí de vida."


    M'ha encantat!

    ResponElimina
  9. Me encantó, es hermoso.

    “Hoy tomabas un cortado, a pequeños sorbos. Después de un rato entendí que con cada sorbo tuyo se me iba un pedazo de vida”… ahhhhhhh asombroso!!!

    ResponElimina
  10. Me encantó, Jordi. ¡Enhorabuena! :D

    Pues sí, la semana fatídica ya pasó. Aunque todavía no esto oficialmente de vacaciones, pero ya no tengo clases. Nada más me falta la calificación final de estadística, y me la dan hasta el martes. ¡Necesitaré de tus mejores vibras!

    ¿Y tú qué tal estás?

    ¡Petonets!

    ResponElimina
  11. :))) me gusta!!! cachis! quería poner algo original pero tengo las neuronas planas de tanto corregir!! :) felices días!! :)))

    ResponElimina
  12. Un relat ple de detalls. M'ha agradat poder-lo llegir.
    Gràcies per mostrar-me el camí.

    ResponElimina
  13. Ah! Se m'ha oblidat dir-te que t'enllaço al meu blog.

    ResponElimina
  14. Caram, un altre blogaire amb facilitat per escriure.
    Ho fas molt bé!!
    Quina enveja que em feu!

    ResponElimina
  15. Un relat preciós i delicat... M'ha encantat, Estonetes!

    ResponElimina
  16. Molt bo el relat Estonetes! un mestre del relat curt! t'ho dic de debò ( impagable la referència a Murakami)

    ResponElimina
  17. Lo importante es, si ese pedacito de vida que le robaba... con el tiempo se lo devolvía...

    ResponElimina
  18. Después de un rato entendí que con cada sorbo tuyo se me iba un pedazo de vida...
    que lindo y que cierto..
    te leo. saludos.

    ResponElimina
  19. Que bonita iniciativa. :)

    Me encanta como terminas tu micro relato, con los sorbos del café.

    Un beso.

    ResponElimina
  20. Tenés que verla.
    Anoche después de mucho insistir me acompañaron a la función 3D.

    Quedé encantada!!

    Un abrazo, y sí, hoy coincidimos.

    :)

    ResponElimina
  21. No podía leer a otro que no fuera Murakami...
    Me ha gustado el relato corto, felicidades.

    Un saludo
    ღ°´¨)
    ¸.•´¸.•ღ°´¨) ¸.•ღ°¨)
    (¸.•´ (¸.•`ღ° ..:¨¨ღ°¨ღ°teresaღ°¨ღ°¨ღ°

    ResponElimina

Passava per ací...

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...