LITERATURA I MÚSICA (I)

Rosalia de Castro

Moltes vegades, després d´haver llegir un poema i d´haver-lo sentit més tard llegit o cantat per altres, el mateix poema adquireix un nou matís, un significat diferent. Són molts els cantants que han tractat de musica la poesia (ja música per ella mateixa). Comencem aquesta sèrie amb Rosalia de Castro, la seua vida tristíssima i els seus poemes melangiosos, ens conviden a la reflexió i a la contemplació de la seua estimada Galícia.

Ací teniu recitat el poema "Son los corazones de algunas personas".
http://es.youtube.com/watch?v=Vy2NGGDWVE8

Un power point amb la seua vida, poemes seus, i images de Galícia, amb la música de fons de Luz Casal cantant en Galec (Val la pena vore´l!).
http://es.youtube.com/watch?v=bKyV23TssEY

Potser un dels seus poemes més coneguts "Adiós rios, adiós montes". El poema de l´enyorança de la terra natal per antonomàsia, en versió d´Amàncio Prada. (Emociona!).
http://es.youtube.com/watch?v=75IQeBWWuYk&feature=related

Està en galec, tracteu d´esbrinar els significat d´aquesta lletra, senzilla, directa i intensa.

Adiós, ríos; adiós, fontes;
adiós, regatos pequeños;
adiós, vista d’os meus ollos,
non sei cándo nos veremos.

Miña terra, miña terra
,terra donde m’eu criei,
hortiña que quero tanto,
figueiriñas que prantei.
Prados, ríos, arboredas,
pinares que move o vento,
paxariños piadores,
casiñas d’o meu contento.

Muiño d’os castañares,
noites craras d’o luar,
campaniñas timbradoiras
d’a igrexiña d’o lugar.
Amoriñas d’as silveiras
que eu lle daba ô meu amor
,camiñiños antr’o millo,
¡adiós para sempr’adiós!


Un altre dels seus poemes musicats és "negra sombra", ací teniu una de les versions que s´han fet per Maria do Ceo

http://es.youtube.com/watch?v=3zbuk-q53nQ&feature=related.

Vos pose també la lletra en gallec i la traducció en castellà.

Cando penso que te fuches,
negra sombra que me asombras,
ó pé dos meus cabezales tornas facéndome mofa.
Cando maxino que es ida,
no mesmo sol te me amostras,
i eres a estrela que brila,
i eres o vento que zoa.
Si cantan, es ti que cantas,
si choran, es ti que choras,
i es o marmurio do río
i es a noite i es a aurora.
En todo estás e ti es todo,
pra min i en min mesma moras,
nin me abandonarás nunca,
sombra que sempre me asombras.


Cuando pienso que te fuiste,negra sombra que me asombras, a los pies de mis cabezales, tornas haciéndome mofa.
Cuando imagino que te has ido, en el mismo sol te me muestras,y eres la estrella que brilla,y eres el viento que zumba.
Si cantan, eres tú que cantas, si lloran, eres tú que lloras,y eres el murmullo del río y eres la noche y eres la aurora.
En todo estás y tú eres todo, para mí y en m misma moras, ni me abandonarás nunca,sombra que siempre me asombras.

I acabem aquesta primera part amb el mateix poema però en aquest cas musicat per Carlos Nuñez i cantat per la famosa Luz Casal:

http://es.youtube.com/watch?v=gdnVZE5I8Os&feature=related

Mil veus per a un mateix sentiment...